Artistes contra la censura i per la defensa de la llibertat d’expressió. Una crida a l’acció/reacció des d’Eivissa

A l’article 20 de la Constitució espanyola de 1978, on es parla dels drets i de les llibertats públiques, es protegeix el dret: “A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció”. Protecció que s’estén, a l’apartat següent”: A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica”. Tanmateix, darrerament s’han acumulat els casos en els quals aquestes llibertats han estat retallades o coartades, fins i tot dins de l’àmbit de la creació artística. Un fenomen que apareix, sobretot, quan les idees expressades denuncien abusos de poder o s’enuncien des d’una perspectiva no hegemònica, tal com denuncia Amnistia Internacional al seu informe Tuitea … si goses: cóm les lleis antiterroristes restringeixen la llibertat d’expressió a Espanya.

 

Tot partint d’aquesta constatació, ens preguntem: podria dir-se que existeix un interès del Govern d’Espanya a crear una atmosfera generalitzada de temor a les represàlies, sobretot en el camp artístic? Dit d’una altra manera: és que s’està induint a l’autocensura entre els creadors de les més diverses àrees? Preguntes que varem començar a fer-nos públicament l’any 2015 en el marc de la mesa rodona sobre la llibertat d’expressió que varem organitzar dins de la Convocatòria d’Accions contra la Llei Mordassa del festival Intramurs, per l’art a València.

 

Unes sospites que avui semblen avalades per nombrosos casos, entre els més recents la condemna a 40.000 euros de multa a la revista Mongòlia, per publicar la caricatura d’un matador de bous en el cartell d’una obra de teatre, o la pena de presó al raper Valtonic, a qui s’ha castigat per la lletra monàrquicament bel·ligerant de les seues cançons, així com a d’altres rapers com Pablo Hasél o al cantant Cesar Strawberry, vocal del grup Def con Dos. En la mateixa línia de càstig desproporcionat es situa el segrestament judicial del llibre Fariña, en el qual el seu autor, Nacho Carretero, es limita a narrar fets provats documentalment com ara el judici i la condemna d’un narcopolític de l’extinta Alianza Popular, germen de l’actual partit en el poder (PP). I tampoc no podem oblidar la censura a l’obra de Santiago Sierra Presos polítics a la fira ARCO, de Madrid. Una peça en la qual l’única cosa que es denunciava era l’actual existència d’aquests a les presons espanyoles.

 

Però aquestes són, sols, les últimes manifestacions d’un llarg historial d’excessos, entre els quals es podria incloure l’últim disbarat judicial, a manera d’investigació judicial, de l’actor Guillermo Toledo, per un escrit en les xarxes socials amb el qual intentava recolzar les organitzadores de la processó del Cony Insubmís a Sevilla, una acció artística/feminista en què algunes dones traslladaven una vulva gegantina, i per la qual varen ser processades, absoltes i tornades a processar després d’un recurs a la fiscalia. Una bestiesa semblant a la detenció durant cinc dies, acusats d’apologia del terrorisme, als membres de la companyia de Titelles des d’Avall –i el posterior processament dels actors Alberto San Juan i Gloria Muñoz per representar la mateixa obra en solidaritat amb ells-, o el procés judicial contra Eugenio Merino, denunciat per la Fundació Francisco Franco –i hi jutjat- per mostrar al difunt dictador de cos present, però congelat en una nevera a la fira ARCO, de Madrid. Una cosa semblant va succeir a l’artista Abel Azcona, que va ser denunciat per l’Arquebisbat de Pamplona i per l’Associació d’Advocats Cristians per una instal·lació en la qual s’usaven hòsties consagrades per formar la paraula PEDERÀSTIA, denúncia que, sortadament, va ser sobreseguda pel jutge. I, juntament amb ells, molts d’altres desgavells propiciats per les darreres lleis sobre seguretat ciutadana, com el processament –amb el feliç resultat final d’absolució- de l’estudiant Casandra Vera per reproduir en Twuiter vells acudits, mil vegades contats, sobre l’atemptat contra Carrero Blanco, o la multa i condemna en ferm d’un jove a Jaen per difondre un fotomuntatge en què havia posat la seua cara a la imatge del Crist de l’Amargor.

 

A la vista de totes aquestes agressions contra la llibertat d’expressió no ens sembla exagerat pensar que, en conjunt, fan part d’un pla sistemàtic l’objectiu del qual és silenciar les crítiques per aparentar un inexistent consens social. Si així fora, s’hi estaria exercint la violació continuada d’un dret constitucional avalat, a més, per l’ultima sentència del Tribunal d’Estrasburg de l’UE. S’hi estima que accions aparentment molt més radicals que les relatades, com ara la de cremar simbòlicament fotos amb el retrat dels reis, no constitueixen cap delicte i estan emparades per l’article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH).

Il·lustració: Janice Martin

És per això que els artistes d’Intramurs ens hem reunit a l’emblemàtica illa d’Eivissa per analitzar, col·lectivament i amb les eines de l’art, l’actual situació de la llibertat d’expressió en el marc de la lliure experimentació artística. I és des d’aquest enclavament mediterrani que és un reconegut símbol de la tolerància i el respecte cap a totes les manifestacions culturals, des d’on fem una crida a tots els artistes i els professionals de l’art, i molt especialment als qui tenen responsabilitats polítiques o d’organització i de gestió en el camp de les arts, per demanar el seu suport i solidaritat davant qualsevol futur intent de censura o limitació de les llibertats de l’artista en matèria d’expressió artística.

 

També per exigir, de manera conjunta amb plataformes com “No callarem” i la resta de la ciutadania indignada per l’actual situació, la immediata retirada de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (2015), més coneguda com a Llei Mordassa. I també reclamem la derogació de l’article 578 del Codi Penal, sumant-nos a les peticions, en aquest sentit, de l’informe d’Amnistia Internacional abans esmentat. Petició, aquesta última, que els sota signants dirigim no sols al Govern de l’Estat sinó, sobretot, a la resta de partits amb representació parlamentària. Perquè està a les seues mans la possibilitat de materialitzar la recuperació cívica del dret a la creativitat sense condicions, tal com es defensa i es consagra en la nostra Constitució actual. Un dret que és, també, el de la fruïció estètica i el de la lliure difusió de les més diverses emocions i sentiments, elements que considerem absolutament imprescindibles per al complet desenvolupament humà i la convivència feliç de TOTES les sensibilitats.

Domingo Mestre, Janice Martins, Salvia Ferrer, Oscar Mora, Ismael Rumbeti, Carlos Llavata, Javier S. Jiménez, Pablo España, Marisol Salanova, Eugenio Merino, Brenda Traver, Lluci Juan, Fernando Baena, Anna Gimein, Mario Gutiérrez Cru, Pablo Volt, Núria Martínez-Vernis, Jorge Carla, Michaël Borras, Claudio Muñoz, Marta Fofi, Víctor Bonetarbolí, Pepi Hervás, Victoria Trillo, Paula Sahuquillo, Pol Coronado, Víctor Bonet…

Si vols denunciar algun cas recent de censura o qualsevol altre tipus d'atemptat contra la llibertat d'expressió pots deixar l'enllaç, com a comentari, aquí mateix. Moltes gràcies

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *